Intel·ligència Artificial i universitat: aprendre en temps de disrupció

Durant aquests anys de màster, la irrupció de la intel·ligència artificial ha estat un dels temes transversals més presents en les converses, les pràctiques i les inquietuds compartides entre companyes. Era impossible ignorar-la. El creixement exponencial de la IA, especialment amb la popularització d’eines com ChatGPT, ens ha travessat de ple, tant a nivell personal com professional. Les notícies, els debats socials, les normatives canviants i les pràctiques emergents han estat part del paisatge formatiu.

Des del començament, aquest impacte ens ha fet passar per etapes molt diverses. Recordo els primers debats: com detectar l’ús de la IA per part de l’alumnat? Com gestionar l’ús d’eines que permeten resoldre tasques automàticament? Les primeres reaccions oscil·laven entre la negació —fer veure que la IA no existia— i el control, amb propostes de sistemes de detecció o normatives restrictives. Alguns docents, entre els quals m’hi incloc, vam reflexionar al voltant de la temptació de prohibir-ne l’ús, mentre a la vegada s’oferien cursos sobre com integrar-la a la docència.

Paradoxalment, alhora que sorgien aquestes preocupacions, la mateixa universitat oferia formacions sobre l’ús docent de la IA, algunes de les quals van esdevenir de les més sol·licitades. Aquest contrast ens va empènyer a abandonar les actituds reactives i a adoptar una mirada més informada, crítica i creativa. Jo mateixa vaig assistir a diversos espais de formació sobre el tema —tant dins com fora del màster— que m’han permès no només comprendre millor el funcionament de la IA, sinó també qüestionar-la i situar-la en el context educatiu.

Un dels cursos que vaig fer amb el professor Joan-Tomàs Pujolà em va ajudar a veure la IA com una companya de disseny educatiu: una eina per generar escenaris, formular preguntes, simular rols o enriquir textos. I també vaig aprendre a utilitzar-la per a la reflexió: “Quines preguntes faries per provocar un debat sobre aquest text?” o “Com convertim aquest concepte en un cas pràctic?”. L’ús de la IA no substitueix la mirada pedagògica, però obre possibilitats d’experimentació i millora.

En un altre espai amb el professor Simon Pallisé Juan, vam aprofundir en com avaluar en entorns digitals amb suport de la IA. Ens va mostrar com l’ús d’aquestes eines pot enriquir el feedback que oferim: fer-lo més empàtic, complet i personalitzat. També vam treballar la creació de qüestionaris automatitzats, activitats de reforç a partir d’errors comuns, i la reformulació de missatges docents. Ens va fer pensar com, partint d’una primera evolució nostra, la IA ens podia ajudar a oferir un retorn més amable, acompanyador, respectuós amb el ritme de cada estudiant. Vaig trobar molt interessant com les eines podien ser útils també per crear preguntes de repàs, estructurar idees o redactar variants d’un mateix missatge per adaptar-lo a diferents estils d’aprenentatge.

Un altre moment clau va ser la ponència de Daniel Cassany al Congrés Espanyol de Pedagogia, on va relatar un cas d’ús real de ChatGPT per escriure una nota de premsa científica. El periodista que la va elaborar va necessitar 52 minuts i 15 instruccions per revisar, ajustar i millorar les respostes generades per la IA. Va llegir més de 6.900 paraules per poder construir un text de només 149. La conclusió de Cassany va ser clara:

“La IA no té tant a veure amb l’escriptura com amb la lectura.”

“Los usuarios exitosos de IA no son los que mejor escriben, sino los que mejor leen, comprenden, corrigen y afinan los textos que produce.”
(Cassany & Casarin, 2025, p. 123)

Aquesta reflexió no va ser aliena al meu propi pensament docent. Al contrari: jo mateixa he aprofundit en aquestes idees, tant a partir d’aquests espais de formació com des de la meva pròpia exploració i convicció com a docent. M’interessa especialment el debat sobre què vol dir llegir, revisar, editar i pensar a partir del que la màquina retorna. I també com preparar el nostre alumnat per fer-ho. Aquest testimoni mostra que la competència clau en l’era de la IA no serà escriure millor que la màquina, sinó saber llegir, analitzar i modificar els textos que aquesta genera.

Una altra aportació rellevant va arribar a través d’una conferència impulsada pels meus companys de Grup de Recerca en Entorns Aprenentatge Virtual, amb el professor José Luis Rodríguez Illera. Ell plantejava que el coneixement educatiu és sempre situat, tàcit, encarnat i socialment contextualitzat. I que per això, la IA, que funciona sense context ni cos, no pot actuar com un agent educatiu complet. Pot generar textos, sí, però no pot situar-los en una comunitat, en una aula concreta, amb relacions interpersonals i marcs d’acció pedagògica. Aquesta distància entre el llenguatge generat i la realitat situada ens obliga a posar en valor la nostra tasca docent com a agents que interpreten, contextualitzen i donen sentit.

Aquestes reflexions m’han ajudat a replantejar la manera com vull incorporar la IA en la meva pràctica docent. Tot i que encara no he pogut aplicar-les a l’aula, el proper curs vull proposar dues activitats concretes per a l’alumnat d’Educació Social:

Dissenyar una activitat educativa amb el suport de la IA: emprar-la per estructurar idees, ampliar-les, generar variants o suggeriments. No perquè la màquina decideixi, sinó perquè serveixi com a acompanyant creativa i reflexiva. La IA esdevé, en aquest cas, una aliada per generar preguntes, ordenar conceptes o simular situacions.
Utilitzar la IA per a estructurar informació sobre un autor del camp de la Teoria de l’Educació: demanar a la IA que generi una primera versió i, a partir d’aquesta, contrastar-la amb fonts acadèmiques (llibres, textos, articles) per detectar inexactituds, errors o biaixos. Amb aquesta tasca, els estudiants aprendran a verificar i a construir coneixement amb mirada crítica. No es tracta només d’utilitzar la IA per resumir, sinó de fer evident que no tot el que retorna és fiable i que el coneixement necessita contrast, lectura lenta i fonts sòlides.

Aquest tipus de propostes no busquen tecnificar l’educació, sinó incorporar la tecnologia de manera situada, reflexiva i humanitzadora. El veritable repte no és tecnològic, sinó pedagògic. La IA és una eina més, però el que ens demana és pensar millor què ensenyem, com ho fem i amb quin sentit. No hi ha receptes tancades. Però sí que hi ha una urgència compartida: ensenyar a pensar críticament, a llegir amb profunditat, a crear coneixement i no només a consumir-lo.

Cassany, D., & Casarin, M. (2025). Éxito, fracaso y retos letrados con la IA. Traslaciones. Revista Latinoamericana De Lectura Y Escritura, 12(23), 105–127. https://doi.org/10.48162/rev.5.131

Rodríguez Illera, J. L. (2024). La IA en el discurs de les relacions entre tecnologia i educació. Digital Education Review, (45), 1–7. https://doi.org/10.1344/der.2024.45.1-7

Imatge: Jean Tinguely – Méta-Matic No. 17 (1959)

Escultura cinètica que genera dibuixos de manera automàtica. És una peça que anticipa les tensions entre autoria, màquina i creativitat.
En l’era de la IA generativa, obre preguntes sobre com aprenem, què vol dir crear, què significa pensar, i quines són les noves fronteres del coneixement en contextos educatius.