Reflexions i aplicacions a la pròpia pràctica sobre el taller “LIDERAZGO Y COMUNICACIÓN EN EL AULA” per part de l’Ernesto de los Reyes
En aquesta tasca he pensat que em seria útil dedicar un moment a reflexionar sobre quins són els lideratges viscuts en el meu passat i quins aprenentatges puc treure d’aquestes situacions per a les assignatures i treballs en les quals faig de docent a l’actualitat. Em sembla interessant posar consciència a com m’han format els lideratges d’altres persones i els seus acompanyaments i el que vull transmetre d’aquests al meu alumnat.
Liderar tal i com es plantejava en aquest taller vol dir guiar i donar suport als educands per arribar als objectius comuns que els plantegem durant les assignatures (De los Reyes, Ernesto; 2023). Els objectius comuns seran aquesta barreja i lluita de tensió entre l’aprenentatge, el superar les assignatures i el aconseguir una major implicació del grup. Per tant, quan parlem de liderar serà parlar de com acompanyem aquest grup de persones durant el seu procés d’aprenentatge i també la importància de quina comunicació generem per fer-ho.
Els lideratges viscuts
Primer vull fer una mirada a una manera de liderar que he viscut al Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) del qual formo part que crec que és molt característica per part de molt professorat que forma part. Tant a escala de recerca com de docència, la meva entrada al grup va ser molt gradual i molt acompanyada. Sempre amb una gran confiança en les meves capacitats i en què podia donar resposta a les tasques que em plantejaven. Una confiança que ni jo crec que tenia en mi mateixa.
Pel que fa a la recerca, vaig entrar al grup com estudiant amb una beca de col·laboració de la mà d’en Josep Puig en un projecte concret. El projecte estava bastant definit i la meva funció inicial era contribuir al projecte desenvolupant tasques que ja havien estat planificades d’una manera concreta, aprenent i adquirint habilitats específiques en el camp de recerca. Recordo trobades cada divendres per contrastar la feina i plantejar les noves accions. Si ve hi havia flexibilitat i possibilitat d’incorporar idees o com s’executaven hi havia un camí clar. A banda, recordo molt acompanyament per part d’en Josep, revisió i feedback. Acabada la beca, van sortir noves propostes per part del grup amb el suport d’en Josep Puig i la Laura Rubio per fer accions més petites on conjuntament amb ells decidien les accions i jo tenia feia l’execució més autònoma. Amb el temps, decideixo emprendre la tesi doctoral amb un tema de recerca més triat de manera pròpia i on la Laura Rubio em guia. Durant el doctorat, vaig desenvolupar una visió pròpia i explorar noves àrees de recerca, mantenint el suport i la guia del grup. Ara ja amb els anys formo part dels espais de disseny de nous projectes amb accions delegades tot i que sempre hi ha un treball en equip entre totes.
M’adono que hi ha hagut un ordre lògic i un acompanyament per part de diverses persones perquè ara sigui així. No crec que hi hagi hagut cap moment determinat com dictar, on la relació hagi estat baixa i la tasca elevada. Donat que sempre hi ha hagut voluntat de construir relació i cuidar-la. Més aviat s’ha començat per la idea de “persuadir o convèncer” amb una intenció de relació elevada on es rebien directius clares amb suport. Gràcies a la generositat, confiança i suport de les persones que acompanyament es va progressar fins a moment on el lideratge corresponia més a la proposta de “participar” amb una relació elevada, però on el seguiment de les tasques era menys intensiu perquè es dona més autonomia. Moment en què sents que ets més un membre de l’equip tot i que es mantingui un paper de cadascú amb un rol i responsabilitat. Animant cap a una fase de “delegació” on les tasques assignades de manera directa són menys i et sents líder d’una línia o unes accions de treball. En conclusió, sento que no era gaire conscient, però en què l’acompanyament viscut al GREM hi ha hagut un recorregut de sentit comú entre el CONVÈNCER, PARTICIPAR i DELEGAR que s’expressa a la proposta de comportament entre relació i tasca.
Il·lustració 1. Comportant de relació i de tasca. Font: Diapositives de l’assignatura.
El mateix que succeïa a escala de recerca, també es donava amb l’acompanyament a la docència. La beca predoctoral que vaig tenir incloïa la possibilitat de fer fins a 6 crèdits de docència. Aquests crèdits van ser incorporats de manera gradual i amb acompanyament per part de la meva directora de tesi per iniciar la meva docència a l’assignatura d’Ètica, Valors i Educació Social. Inicialment, em va assignar 2 crèdits dels seminaris de lectura de cada bloc de l’assignatura. Havia de preparar una tasca ja pensada que eren els seminaris, amb textos decidits i la matèria ja explicada. Em va ajudar ella a pensar-los i jo els executava. El curs següent vaig fer un bloc de l’assignatura amb el seu material i suport i ja el tercer curs ens vam partir l’assignatura introduint canvis. Finalment, és una assignatura que he acabat important sencera. En aquest cas no amb gust, ja que ha estat també per la pèrdua de la meva directora per una malaltia greu. M’hauria encantat estirar fases anteriors d’acompanyament molts anys més.
Aquest tarannà de lideratges que acompanyen que jo he viscut amb dues persones és característic del grup. Té molta relació amb la pedagogia del do (Martin, Gijón i Puig; 2017) que és una constant a l’ideari del grup. La idea fervent que el cercle de l’aprenentatge no està complet fins que dones quelcom del que t’han estat ensenyant a tu a les altres -a la societat o a les següents-. Un cicle entre el fet de donar, rebre i tornar. Crec que suposa que has d’acompanyar les altres com el teu propi procés formatiu i empoderar les següents, tal i com hem plantejat quan hem fet la presentació de l’anàlisi del context i he pogut explicar les vivències al GREM.
Una proposta per les assignatures de grau
A partir de les reflexions anteriors he pensat en com jo organitzo els lideratges i acompanyaments en les assignatures que faig. No existia una consciencia en tal com era fet fins ara, però crec que guanyaria en plantejar un acompanyament lògic que respectés un apoderament en el grau d’autonomia i les tasques que es demanen. AL final, tal i com s’ha plantejat al taller cal un suport que acompanyi construint un andamiatge perquè l’alumnat pugui aconseguir noves competències i assumir les tasques amb èxit.
Actualment faig classes al grau d’Educació Social en una assignatura de segon, una de tercer i una de quart. En totes elles es demana un treball en grup diferent i adient pels aprenentatges de l’assignatura. Crec que puc plantejar un acompanyament diferent en tres temps de manera que hi hagi una autonomia creixent entre les diferents fases que suposin una formació, entrenament, pràctica, treball autònom i acomodació a noves tasques.
Les propostes treballades al taller sobre el grau d’autonomia i les tasques en diferents fases de l’aprenentatge també en fan pensar que es pot caminar per processos més receptius, més guiats i més autònoms. De manera que no treballem igual amb alumnat de segon, tercer o quart que també agrairien un suport diferent que els formi en treball en grup. De manera que es pugui anar reduint la influència del professor a mesura que augmenta l’autonomia de l’estudiant.
Il·lustració 2. Grau d’autonomia i tasques d’aprenentatge. Font: Diapositives de l’assignatura.
A grans trets perquè es tracta d’una proposta que he de poder desenvolupar millor aquets any per aplicar el curs vinent crec que el tipus d’acompanyament i lideratge podria seguir aquestes intencions en els diferents anys:
Assignatura de segon. Teories i Institucions Educatives.
Es tracta d’un treball compartit entre diferents assignatures. Ens mouríem en l’estil de convèncer amb tasques més determinades que puguin ser plantejades com un aprenentatge per recepció.
- El treball està ben definit amb els seus apartats. Es plantejarà un índex clar i una tasca més determinada. Han d’analitzar la teoria educativa que sustenta el projecte pedagògic d’una entitat social de la qual revisen documentació, visiten i fan entrevistes.
- El control de l’activitat que fan els estudiants és alta.
- Activitat més uniforme per tot el grup.
- Importància de les tutories. 2 obligatòries i un espai de covaluació entre companys a mig curs.
- La conducta de relació que es busca serà amigable i respectuosa. Professor accessible. Atenció al grup. A les seves metes afectives i socials. Molt suport a les iniciatives. Donar un bon feedback de suport per fomentar actituds positives vers el treball en grup.
Assignatura de tercer. Ètica, Valors i Ed. Social
Fan un projecte d’Aprenentatge Servei on han de crear una proposta d’Ed en valors per una entitat social existent. Es farà un aprenentatge guiat perquè vagin descobrint l’ApS.
- Tenen un guió però aquets és molt obert i adaptable a la realitat de cada entitat i la proposta que puguin crear. El treball és més flexible i no està tancat.
- El control no és tant alt, es busca una major participació seva perquè tingui èxit.
- Es fa una tutoria obligatòria a més de totes les que necessitin.
- Es fa un retorn final coavaluatiu pels grups.
- La conducta de relació també és propera i accessible però menys intrusiva.
Assignatura de quart. Comunicació social i interpersonal
Han de fer un pla de comunicació per una campanya social i executar alguna acció entre elles un programa de ràdio liderat per ells al final del quadrimestre a la facultat.
- Es fa una acomodació del que hem après a una temàtica/context que ells trien: pot ser un espai on treballen, un espai on participen socialment, que els interessa….
- Es busca que el procés sigui més autònom.
- Es tracta d’un treball molt obert amb una aplicació real. Tenen una referència necessària però no es tancada.
- Es plantejarà al grup que ells comanden el treball que demanaran les tutories que necessitin.
- Es redueixen les directrius donant més autonomia als estudiants.
Encara s’ha de plantejar de manera concreta les variacions entre cada proposta de treball perquè tinguin un millor encaix. Però crec que he trobat una millora acompanyant aquest procés curs a curs. No es pot demanar el mateix a un estudiant de segon que de quart. Ha d’haver-hi una proposta pensada perquè el de segon estigui més tranquil i se senti segur amb què pot realitzar amb èxit el que es demana i el de quart tingui la flexibilitat i autonomia que el moment formatiu requereix. Finalment, és com veig que m’ha servit i he valorat positivament que m’acompanyin a mi. El que seria genial és poder vincular el procés de quart a quelcom de primer, perquè també ells puguin tancar el cercle i acompanyar altres. Un tema pendent al qual m’agradaria trobar encaix fent alguna col·laboració.
De los Reyes, Ernesto (2023). “Liderazgo y Comunicación” [Presentació del contingut del taller].Martín, X.; Puig, J.M. i Gijón, M. (2017). Reconèixer per educar. Centre Promotor d’ApS.