bateceducatiu.net

Què és Bätec Educatiu?

Un portafoli docent i de recerca.

Aquest web vol ser un espai per compartir reflexions, eines i propostes eduucatives sobre l’educació. En concret sobre docència universitària i la construcció d’una Educació crítica, en valors i per la Justícia Global.

És un recull dels projectes que faig com a professional de l’educació i reflexions sobre els aprenentatges.

Per què Batec?

Batec va ser una associació de mestres de Lleida dedicada a contrastar experiències sobre problemes de l’educació i difondre el mètode Freinet sorgida a 1930. S’anomena Batec perquè ve a ser el:

«batec uníson dels educadors que aspiraven a una escola millor, més satisfactòria de viure-la, i preparadora d’una generació més humana i solidària»

Buscaven una relació més estreta entre l’escola i la societat. Els components del Grup Batec no s’acontenten d’actuar a l’escola, sabien que necessitaven la col·laboració de tota la comunitat; per això anaven de poble en poble, plantejant els transcendentals problemes de lescola i de la infància. Cada mes es reunien en un poble diferent, residència d’alguns col·laboradors. Després de la reunió on es discutien temes d’organització escolar, celebraven un míting de divulgació pedagògica, obert a tot el poble. (FIMEM. Freinet)

“Un ideal: l’escola;

una passió: el nen;

un amic: el mestre;

un company: el treballador.”

Professor explicant a la muntanya a un grup d’escolars de les Missions pedagògiques promogudes durant la II República Espanyola. Font: Badostain.net (http://www.badostain.net/Exposiciones/BadostainaBerlin/batec.html)

((Carrousell de projectes destacats amb una foto petita, un títol i al costat una etiqueta: Recerca, Acompanyament, Formació, Docència, Recursos educatius))

Què és aquesta web?

Aquesta web sorgeix d’una proposta del Màster de Docència Universitària per a Professorat Novell on se’ns va proposar construir un espai reflexiu com a treball formatiu i avaluatiu. Però pretén tenir continuïtat i anar més enllà, de manera que pugui ser una eina que m’acompanyi durant uns anys de formació i reflexió i pugui aportar eines a altra professorat.

Aquesta web és un singular molt col·lectiu. L’escriu una persona, però els aprenentatges i vivència que s’expliquen són molt compartits. Compartits amb companys i companyes de feina, altre professorat, alumnat, amistats, companys i companyes de militància i moltes altres. L’aprenentatge és diàleg i construcció col·lectiva amb altres persones mitjançant a vegades converses, llibres, articles, visionats o portant a la pràctica alguna acció i descobrint realitats noves. Situacions en què ens trobem amb la veu, pensaments, experiències, entre altres, que ens fan reflexionar i trontollar els nostres propis pensaments.

Sobre mi

Brenda Bär Kwast

En l’àmbit docent, he estat mestra de primària, professora de secundària de Geografia i Història, Ètica, educadora d’espais no formals i formadora de professorat i entitats socials.

A la Universitat faig classe, com a professora associada fins fa poc i ara lectora, a la Facultat d’Educació. Actualment, la meva docència està vinculada al grau d’Educació Social i al Màster d’Educació en Valors i Ciutadania.

També soc graduada en Ciències Polítiques i m’interessen les polítiques educatives, principalment aquelles relacionades amb el món local.

Soc doctora en Educació i Societat i les meves línies de recerca són: l’Educació en valors, l’Aprenentatge Servei, l’Educació per la Justícia Global, l’Educació comunitària i popular.

Participo en el Grup de Recerca en Educació Moral i en el Grup de treball de l’ICE-IDP sobre Aprenentatge Servei. També col·laboro en el Centre Promotor d’ApS de Catalunya.

Formo part del grup motor de Ràdio Mundet i del grup d’innovació docent InnovaTHE.

He participat i participo en diversos projectes d’activisme social. Actualment al Centre Social Can Sanpere i l’Escola Popular del Baix Maresme.

Contacte: brendabar@ub.edu. També, a vegades, dic coses a Twitter i altres em prenc descansos: @brendabaer

Punt de partida

A poc de començar el màster vam fer una trobada del Departament de Teoria i Història de l’Educació, en el qual participo, per debatre sobre el llibre “Universitarios lo que son y lo que dicen ser” del professor del Francisco Esteban. Va ser un espai molt interessant de reflexió amb companys i companyes sobre el que esperen i pensen dels bons professors d’universitat: aquells professors que fan classes magistrals que et canvien la visió que tens d’un tema, que et fan una tutoria única i dels que a Harvard els construeixen auditoris que semblen teatres per les seves classes. M’encanten aquests espais per compartir, però vaig sortir amb una sensació enorme de síndrome de la impostora. No crec que sigui una mala professora, però el que em queda per aprendre per ser realment una BONA professora universitària de les que parlàvem aquell dia. Sense cap intenció de tenir un auditori!

Vam existir veus variades a la conversa i també la defensa de bones classes magistrals combinades amb preguntes i dinàmiques, amb projectes, vinculacions a accions de l’entorn i altres pràctiques pedagògiques diverses. Crec que en Trilla recupera molt bé aquestes idees entorn la classe magistral en un article de fa uns anys al Diari de l’Educació (https://diarieducacio.cat/dues-classes-de-classes-magistrals/). Veus que si bé em tranquil·litzaven per una banda, em feien veure la riquesa d’idees que tenen els meus companys sobre com ensenyar i de les quals m’agradaria poder continuar aprenent.

En Josep Puig en acabar la sessió se’m va apropar a buscar conversa (o jo a ell perquè inconscientment sabia que la necessita, ara no ho recordo). Li vaig confessar la meva síndrome de la impostora i com és habitual em va tranquil·litzar. També va afegir, assenyalant la foto del Dr. Sanvisens que presideix la sala amb el seu nom, que ell deia que fins al cinquè any aproximadament no patíssim que segurament no faríem gaires classes bones. Em va dir que era normal començar així. Que segurament ja era millor professora del que pensava, però que ben segur arribaria a ser una de millor d’aquí a uns anys. Va afegir un punt és: que això ho deia en Sanvisens quan ells entraven sent professors en moltes millors condicions que nosaltres els associats i ja els costava molt. Reconeixent que ara ho tenim més complicat encara, que no defallim, però segurament no ens frustrem com si fos tot un fracàs personal. Sense que fos una història tranquil·litzadora. Em va donar uns anys de marge per buscar millorar i aquí estem: treballant i reflexionant per fer-ho.

Foto: El GREM en una reunió a la Sala Sanvisens l’any 2016. Font: @GREM_UB

És aquest dia, que vaig decidir gravar el vídeo que us deixo a sota. Explicant una mica els meus neguits o punts de partida en el màster.

((Incrustar vídeo gravat del punt de partida))