EINES DE RESPOSTA
Aquest apartat recull un conjunt d’accions educatives que han esdevingut especialment rellevants al llarg dels dos anys del màster i que han permès posar en pràctica els coneixements adquirits durant aquest període. Es tracta d’intervencions que, des de contextos diversos, han contribuït a consolidar una mirada crítica i transformadora sobre la pràctica educativa, tot reforçant les meves competències com a professional de l’educació. Aquestes propostes m’han servit per donar resposta a les inquietuds inicials que es recollien al punt de partida. Volia explorar propostes metodològiques, donar-me temps i suports per construir-les i crec que he aconseguit treballar en aquesta línia i teixir complicitats amb companyes per portar-tes a terme.
Les propostes que es presenten a continuació reflecteixen aquesta evolució i s’organitzen en quatre eixos destacats:
- La proposta d’innovació docent emmarcada en el projecte Challenging Mask.
- Una experiència compartida amb docents del Grau d’Educació Social centrada en la implementació de la simulació com a metodologia d’aprenentatge.
- La creació d’una ràdio universitària comunitària com es RàdioMundet.
- Millora d’accions relacionades amb l’aprenentatge servei, a partir de l’experiència i la revisió crítica de pràctiques ja iniciades.
Aquestes quatre eines configuren un mosaic d’experiències significatives que il·lustren com s’han articulat, en la pràctica, els aprenentatges del màster i com aquests poden generar respostes innovadores i contextualitzades als reptes de l’educació actual.
Projecte docent: ChallengingMask
Breu descripció del projecte:
El projecte d’innovació docent “Desemmascarant les cibermasculinitats” s’ha desenvolupat en el marc de l’assignatura Comunicació Social i Interpersonal en l’Exercici Professional, del 4t curs del Grau d’Educació Social de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.
La proposta neix amb la voluntat de treballar críticament la construcció de les masculinitats, els discursos antifeministes i les violències de gènere en els entorns digitals. En un context en què les xarxes socials i plataformes com YouTube, TikTok o Twitch tenen un paper central en la socialització juvenil, el projecte busca oferir a l’alumnat eines per analitzar aquests espais no com a entorns neutres, sinó com a llocs on es construeixen imaginaris, identitats i relacions de poder.
Mitjançant metodologies actives com l’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) i l’Aprenentatge Servei (ApS), l’alumnat ha analitzat continguts de youtubers i creadors digitals amb gran influència entre els joves, amb l’objectiu d’identificar discursos sexistes, antifeministes, models de masculinitat hegemònica i formes de violència simbòlica. Aquest procés ha donat lloc a una base de dades col·lectiva, a espais de debat a l’aula i a la creació d’un podcast de sensibilització elaborat amb Ràdio Mundet.
El projecte s’ha pogut vincular a dues oportunitats de col·laboració: el projecte de recerca i innovació Challenging Mask, centrat en les cibermasculinitats i les violències de gènere en la formació del professorat, i el programa RIMDAe de suport a la innovació docent de la Facultat d’Educació. Aquesta doble vinculació ha permès connectar docència, recerca i transferència social.
D’on sorgeix la proposta?
La proposta sorgeix de la necessitat de revisar l’assignatura de comunicació i dotar-la d’un enfocament més actiu, aplicat i connectat amb la realitat social de l’alumnat. A partir del treball realitzat al Màster en Docència Universitària per a Professorat Novell, vaig identificar que aquesta assignatura tenia marge de millora pel que fa a la participació de l’alumnat, la connexió amb problemàtiques socials actuals i la possibilitat de generar productes amb impacte més enllà de l’aula.
Dues inquietuds van orientar el disseny inicial. D’una banda, aprofundir en l’ús crític de les xarxes socials dins dels continguts de l’assignatura. De l’altra, trobar nous formats i llenguatges per treballar la perspectiva de gènere amb l’alumnat, especialment en un moment en què diferents estudis alerten de l’augment dels discursos antifeministes entre la població jove i de l’existència d’una nova bretxa ideològica de gènere.
Aquestes inquietuds es van reforçar amb una enquesta inicial realitzada el primer dia de classe, que tenia com a objectiu conèixer els hàbits informatius i els usos digitals del grup. Els resultats mostraven que les xarxes socials eren la principal font d’informació de l’alumnat, amb una mitjana de 28 punts sobre 100, per davant de les converses personals i les publicacions online, totes dues amb 17 punts, i de la televisió, amb 14 punts. Aquestes dades confirmaven que el grup es movia en un ecosistema informatiu fortament digitalitzat.
L’enquesta també mostrava que l’alumnat feia servir les xarxes principalment per mantenir-se al dia de l’actualitat (27 punts) i aprofundir en interessos personals (23 punts). En canvi, els usos vinculats a la formació (11 punts) o a la incidència amb la pròpia opinió (6 punts) tenien un pes molt menor. Aquest contrast entre un consum intensiu de continguts i una baixa percepció del propi paper com a creadors o agents d’incidència va reforçar la necessitat de plantejar una proposta que ajudés l’alumnat a passar del consum digital a l’anàlisi crítica i la producció de continguts amb sentit educatiu i social.
Aquesta necessitat es veu reforçada per la literatura recent sobre alfabetització digital crítica. Les xarxes socials i les plataformes digitals s’han convertit en espais privilegiats de construcció de les identitats de gènere i de circulació de discursos antifeministes. Les anomenades cibermasculinitats no es manifesten únicament a través de continguts explícitament misògins, sinó també mitjançant formes més subtils de legitimació de privilegis masculins, banalització de les desigualtats o qüestionament dels avenços feministes. En aquest sentit, les plataformes digitals esdevenen espais educatius informals amb una enorme capacitat d’influència sobre la construcció de valors, creences i imaginaris socials.
La inspiració directa va sorgir en una jornada de recerca en clau de gènere a la Facultat d’Educació, on es va presentar una experiència vinculada a l’anàlisi de les cibermasculinitats en entorns digitals. Aquella presentació va obrir la possibilitat de traslladar aquest enfocament a l’aula d’Educació Social. A partir d’aquest contacte es va establir una col·laboració docent i investigadora que va permetre dissenyar una proposta situada, adaptada a l’assignatura i vinculada a una problemàtica emergent.
Paral·lelament, el programa RIMDAe va facilitar l’acompanyament metodològic per estructurar la proposta des de l’Aprenentatge Basat en Reptes. Aquest suport va ajudar a organitzar el projecte al voltant de reptes significatius per a l’alumnat: analitzar críticament creadors de contingut, identificar patrons de masculinitat i violència simbòlica i elaborar materials de sensibilització adreçats a la comunitat universitària.
L’enfocament es va completar amb l’Aprenentatge Servei, que va permetre donar una dimensió d’incidència social al procés. L’objectiu no era només que l’alumnat aprengués sobre comunicació, gènere i xarxes socials, sinó que pogués produir una resposta educativa i comunicativa amb valor per al seu entorn. D’aquesta manera, la proposta buscava transformar el paper de l’alumnat: de consumidor de continguts digitals a subjecte crític capaç d’analitzar-los, qüestionar-los i intervenir-hi des d’una perspectiva educativa i transformadora.
Explicació del projecte. Com es va desenvolupar?
Preprojecte lliurat inicialment: Document de pre-projecte inicial
Proposta d’innovació docent: Document projecte inicial
El projecte es va organitzar en diverses fases. En primer lloc, es va fer una sessió de sensibilització inicial en què es van presentar dades sobre discursos antifeministes entre joves i estudiants de la Facultat d’Educació. Aquesta fase va permetre situar el problema i mostrar que les facultats d’educació no són alienes a aquests imaginaris.
A continuació, l’alumnat va treballar en la construcció d’indicadors d’anàlisi sobre masculinitats, discursos antifeministes i violències de gènere en entorns digitals. A partir d’una pauta inicial, els grups van incorporar noves categories i subcategories, com ara ciberassetjament, ridiculització del rol femení, homofòbia, fraternitat masculina, manca de domesticitat masculina, racisme i eurocentrisme o masculinitats pseudoalternatives.
Posteriorment, l’alumnat, organitzat en subgrups, va seleccionar creadors de contingut rellevants per nombre de seguidors, impacte juvenil o presència de discursos polèmics. Cada grup va analitzar continguts de YouTube o Twitch i va registrar les evidències en una base de dades comuna. Aquesta fase va permetre identificar tant violències explícites com formes més subtils de reproducció de masculinitats hegemòniques, sovint vehiculades a través de l’humor, la ironia, el coaching masculí o la crítica a allò “políticament correcte”.
Una de les aportacions més interessants va ser que l’alumnat va poder observar que no tots els discursos problemàtics apareixen de manera directa. Alguns creadors no difonien missatges obertament antifeministes, però sí que reproduïen imaginaris sexistes, rols tradicionals o narratives de poder masculí. Això va permetre aprofundir en la idea que la violència simbòlica també opera en formes quotidianes, aparentment inofensives o humorístiques.
El procés va culminar amb la creació d’un podcast col·lectiu, elaborat amb Ràdio Mundet amb motiu del 25N. El podcast va abordar tres blocs temàtics: cibermasculinitats, discursos antifeministes i estratègies educatives per treballar aquestes qüestions amb joves.
Tot aquest procés ha donat lloc a una comunicació presentada al Congrés d’Innovació Docent Universitària (CIDUI), així com a l’elaboració d’un article teòric que recull el conjunt de l’experiència i on s’aprofundeix en els fonaments crítics i pedagògics de la proposta. Aquest camí ha permès no només generar una experiència d’aprenentatge significativa per a l’alumnat, sinó també contribuir a la reflexió sobre com les facultats d’educació poden enfrontar els reptes emergents relacionats amb les masculinitats i la violència simbòlica a les xarxes.
Explicació de la proposta presentada al CIDUI:
Presentació esquemàtica:
CATALA-CIDUI-2025_Mask 4t comunicació
Comunicació: Publicació revista CIDUI
Article en una revista científica d’impacte amb els referents teòrics i la reflexió sobre la proposta:
Aquest article recull el conjunt de la proposta a mode de document final.
Article que recull el conjunt el projecte REVISTA IZQUIERDAS
Materials d’avaluació
Rúbrica avaluació anàlisi, podcast i procés de treball professorat
Què ha sortit del projecte?
El projecte ha generat diferents resultats. En primer lloc, una base de dades col·lectiva sobre masculinitats, discursos antifeministes i violències masclistes en creadors de contingut digitals. Aquesta base de dades encara està pendent d’una revisió i explotació més sistemàtica, però constitueix un material valuós per a futures edicions de l’assignatura i possibles accions de recerca i transferència.
En segon lloc, s’ha creat un podcast de sensibilització que ha tingut vida més enllà de l’assignatura. Aquest podcast no només ha circulat a la Facultat d’Educació, sinó que també s’ha utilitzat com a recurs formatiu previ en una hackató sobre estratègies educatives per treballar l’antifeminisme i la ciberviolència de gènere amb joves.
En aquesta hackató, alumnat del projecte va participar voluntàriament com a mentor, acompanyant estudiants dels graus d’Educació Infantil i Primària en el disseny de propostes educatives. Aquesta continuïtat va permetre ampliar l’impacte del projecte, connectant diferents titulacions i generant un espai d’intercanvi entre estudiants i professorat de la facultat.
Resultats
La valoració del projecte per part de l’alumnat ha estat positiva. Segons les dades recollides en l’avaluació de l’experiència, el 90,1% de l’alumnat es va mostrar d’acord o molt d’acord amb el fet que la proposta havia facilitat assolir un bon nivell de comprensió dels continguts; el 100% va considerar que havia pogut connectar els aprenentatges teòrics amb la pràctica; i el 72,7% va afirmar que havia tingut un rol actiu en el procés d’aprenentatge.
Aquestes dades apunten que la proposta va contribuir a reforçar tres dimensions centrals: la comprensió dels continguts, la transferència entre teoria i pràctica i la participació activa de l’alumnat. En aquest sentit, el projecte no només va funcionar com una activitat puntual, sinó com una experiència d’aprenentatge situada, en què l’alumnat va poder investigar, analitzar i produir materials amb impacte comunitari.
En la darrera sessió del curs es va obrir un espai de discussió qualitativa sobre el desenvolupament de la proposta. L’alumnat va valorar positivament l’acompanyament rebut, la possibilitat de treballar una temàtica actual i la creació del podcast com a producte significatiu. També es va destacar que, com a grup-classe, en altres moments no s’havia aconseguit compartir un projecte conjunt amb tanta implicació.
Alhora, van aparèixer elements de millora. Especialment, es va assenyalar que la fase de visionament i construcció de la mostra va resultar interessant però lenta, i que hauria estat útil disposar de més temps per analitzar conjuntament les taules de buidatge i discutir els resultats globals. Aquestes valoracions permeten plantejar millores per a futures edicions: escurçar la fase inicial de selecció i visionament, oferir una mostra més acotada i dedicar més temps a la interpretació col·lectiva de les dades.
Quins aprenentatges i que ha suposat per mi?
Impulsar aquesta proposta d’innovació docent ha estat una experiència molt significativa en la meva trajectòria com a professora universitària. M’ha permès obrir una línia de treball nova, que connecta la docència amb la recerca i amb una preocupació social urgent: la manera com les plataformes digitals participen en la construcció de les masculinitats, les violències simbòliques i els discursos antifeministes.
També ha estat una oportunitat per repensar la meva pràctica docent. El projecte m’ha ajudat a passar d’una assignatura centrada sobretot en continguts i activitats d’aula a una proposta més situada, col·laborativa i orientada a l’acció. L’alumnat no només ha analitzat discursos, sinó que ha produït materials, ha intervingut en el seu entorn i ha pogut reconèixer la comunicació com una eina professional i educativa de transformació social.
Un altre aprenentatge important ha estat la força del treball col·laboratiu entre professorat. La vinculació amb Challenging Mask, el suport del programa RIMDAe, la participació de Ràdio Mundet i la col·laboració amb professorat d’altres graus han fet possible una experiència que difícilment hauria tingut el mateix abast si s’hagués desenvolupat de manera individual.
Finalment, aquest projecte m’ha reafirmat en la importància de generar espais educatius on l’alumnat pugui analitzar críticament el món digital que habita, però també imaginar i construir respostes. En aquest sentit, la proposta ha estat un punt d’inflexió: ha obert noves possibilitats de continuïtat, tant dins l’assignatura com en futures col·laboracions docents i investigadores.
Ràdio Mundet
Una eina, un espai, una comunitat
Ràdio Mundet ha estat, per a mi, molt més que un projecte comunicatiu: ha estat una trobada. Una trobada entre professorat que compartim el desig de fer créixer espais de comunicació amb sentit, i una excusa per explorar col·lectivament què pot arribar a ser una ràdio universitària i comunitària. Des del seu inici, aquest projecte ha estat impulsat amb l’acompanyament del professor Jorge Larossa, la professora Marta Ventselao, i amb el suport de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, que ens va convidar a repensar el paper d’una ràdio no com a producte, sinó com a procés: un procés de relació, de participació i de construcció conjunta de discursos i coneixements.
En aquest marc, Ràdio Mundet ha volgut ser una eina per donar veu a la comunitat del Campus Mundet. No es tractava només de fer un programa, sinó de construir una manera de fer-lo: obrint els micros, convidant persones diverses a parlar, i creant un espai on tothom pogués sentir-se partícip d’una conversa compartida. Aquesta dimensió comunitària ens ha permès enfortir vincles, visibilitzar realitats diverses i contribuir a la construcció d’un campus més viu, més proper i més conscient del que passa dins i fora de les seves aules.
Però Ràdio Mundet també s’ha pensat com una ràdio universitària en el sentit ple del terme: com un espai que impulsa la reflexió crítica, que parteix del coneixement i que aposta per una comunicació pausada, profunda i arrelada en el pensament. En un món sobreexposat a estímuls comunicatius, hem volgut que la paraula —i no la imatge— sigui el centre; una paraula que interpel·la, que forma i que convida a pensar. En aquest sentit, la ràdio s’ha convertit en un dispositiu pedagògic que acompanya les nostres classes, que les enriqueix i que dona sentit a què fem com a universitat: estudiar, aprofundir, comprendre, fer recerca i compartir.
Des d’aquesta perspectiva, he pogut integrar Ràdio Mundet dins les meves pràctiques docents en diversos formats. A l’assignatura de Comunicació Social, l’alumnat va crear un primer podcast amb temàtiques diverses, experimentant amb la comunicació com a eina creativa i reflexiva. Posteriorment, vam ocupar simbòlicament l’espai del pati del campus per enregistrar un podcast en el marc del 25 de novembre, donant veu a les violències masclistes que travessen la nostra societat i també el nostre entorn universitari. En el marc del màster de Ciutadania i Educació en Valors, hem creat podcasts a partir de temes de reflexió ètica, i l’experiència ha estat tan significativa que diversos estudiants han continuat vinculats al projecte.
Actualment, estic treballant una proposta per a l’assignatura de Teoria de l’Educació, amb la voluntat que l’alumnat pugui aprofundir en diversos autors clàssics i contemporanis a través de la creació de continguts radiofònics. Ràdio Mundet continua sent una excusa, una eina i un repte: una excusa per fer comunitat, una eina per transformar la pràctica educativa, i un repte permanent per seguir pensant i construint una universitat més crítica, més oberta i més arrelada a la realitat que l’envolta.
Simulació a Ed. Social
En el marc d’un projecte d’innovació docent RIMDA, liderat per la professora Susanna Orosco, vaig tenir l’oportunitat de participar en una experiència col·laborativa amb altres docents vinculats al tercer curs del grau d’Educació Social. Aquesta col·laboració va incloure professorat de diverses assignatures com Anàlisi de la Relació Educativa, Pedagogia Social, i la meva assignatura, Ètica, Valors i Educació Social. A partir d’aquesta trobada interdisciplinària, va emergir la idea compartida d’incorporar la metodologia de la simulació com a eina per abordar els continguts de les nostres matèries.
El treball amb simulacions ens va semblar especialment enriquidor des del camp de l’ètica, ja que ens permetia anar més enllà del clàssic treball de casos i generar situacions vivencials en què l’estudiantat pogués no només analitzar un dilema, sinó també viure’l i actuar-hi. Aquesta metodologia ja ens havia estat introduïda per la professora Núria Serrat durant el màster, i ens va semblar que encaixava perfectament amb la voluntat d’afavorir un aprenentatge significatiu, situat i compartit. L’objectiu era posar els i les estudiants en una situació simulada que fos a la vegada un repte ètic i una oportunitat de reflexió col·lectiva.
Fruit d’aquesta col·laboració, es van dissenyar dos casos de simulació especialment pensats per al context de l’Educació Social. El primer girava al voltant d’un dilema sobre l’autonomia personal en el cas d’una persona gran que ha d’ingressar en una residència: una situació que convida a debatre sobre els límits entre el respecte a les decisions individuals i la responsabilitat professional. El segon abordava el tancament del vincle educatiu en un cas d’acompanyament a una noia jove que, després d’una situació de violència de gènere, finalitza la seva estada en un centre. Aquesta segona simulació posava el focus en les emocions, les responsabilitats i els límits de l’acompanyament.
Ambdues experiències han resultat molt valuoses tant per al professorat com per a l’alumnat. Han permès generar espais d’aprenentatge més vius, on es posa en joc no només el coneixement teòric, sinó també les habilitats professionals i la reflexió ètica des de la pràctica. La simulació ha esdevingut així una eina potent per formar futurs educadors i educadores socials, preparant-los per afrontar amb més consciència i sensibilitat les situacions complexes amb què es poden trobar en la seva trajectòria professional. Aquesta proposta pensem que està consolidada entre es 3 assignatures de tercer curs que ens impliquem, tot i que estem pendent de veure nous encaixos amb el nou pla d’estudis donat que ja no coincidiran en el temps i haurem de buscar nous encaixos. Pot ser una oportunitat per tenir experiències de simulació en diferents cursos i coordinar-nos per tractar temàtiques i aspectes complementaris en la formació de les futures educadores socials.
Aprenentatge Servei
L’Aprenentatge Servei (ApS) és, per a mi, una metodologia educativa essencial per fer realitat una de les missions fonamentals de la universitat: contribuir a la transformació social des de l’educació. Entenc l’ApS com una manera d’articular l’aprenentatge significatiu de l’alumnat amb el compromís cívic i la responsabilitat col·lectiva. Així, mentre l’estudiantat adquireix coneixements, habilitats i valors, alhora aporta respostes a necessitats reals del seu entorn, generant una experiència educativa amb sentit i incidència.
Des d’aquesta mirada, formo part del grup ApS-UB, un espai de treball col·laboratiu que actualment s’ha constituït com a Càtedra d’Aprenentatge Servei de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un grup interfacultatiu format per professorat de diferents centres de la UB que compartim l’interès per fer créixer les experiències d’ApS a la institució. Aquesta xarxa ens permet no només compartir bones pràctiques, sinó també impulsar processos de recerca i consolidar la presència de l’ApS dins l’estratègia universitària. Per a mi, és una experiència vital que m’ha permès conèixer altres realitats, ampliar la meva implicació en la vida universitària i treballar des d’una lògica de construcció col·lectiva.
En l’àmbit docent, desenvolupo des de fa anys un projecte d’Aprenentatge Servei a l’assignatura Ètica, Valors i Educació Social, del grau d’Educació Social. L’objectiu d’aquesta assignatura és que l’alumnat treballi metodologies d’educació amb valors, però fugint de la mera elaboració teòrica de propostes desconnectades de la realitat. Per això, posem els i les estudiants en contacte amb entitats socials que treballen temes com justícia de gènere, convivència, sostenibilitat, racisme o drets humans, i a partir de les seves necessitats, co-creem materials i activitats que les entitats poden fer servir en les seves accions formatives. En alguns casos, els mateixos estudiants han pogut dinamitzar les activitats dissenyades, vivint l’impacte directe del seu treball.
Aquest projecte —iniciat fa uns anys amb la doctora Laura Rubio i actualment compartit amb la doctora Fàtima Avilés— ha anat evolucionant al llarg del temps. Durant el màster, he aprofitat per millorar-ne diversos aspectes clau. Per una banda, he sistematitzat i escrit formalment el projecte, creant un apartat específic a aquesta web sota el nom ApS Propaga Valors, on es pot consultar la seva estructura, les entitats col·laboradores i algunes activitats elaborades per l’alumnat (amb el seu permís). Aquest espai també funcionarà com a repositori i com una via per compartir materials amb altres docents o entitats, incorporant en alguns casos les activitats al dipòsit institucional UB.
A més, gràcies a l’assignatura de Tecnologies del màster amb la Mariona Grané, he creat materials audiovisuals i interactius que expliquen de manera clara la proposta als i les estudiants, mitjançant lliçons dins del campus virtual. També, a través de l’assignatura d’Avaluació, amb l’Elena Cano, he pogut revisar i millorar tot el sistema d’avaluació del projecte, generant rúbriques específiques, guions de portafoli, i criteris més clars i coherents per a cada fase del procés. Aquestes millores han permès reforçar el sentit formatiu de l’avaluació i fer-la més útil tant per a l’alumnat com per al professorat.
L’experiència d’ApS a l’assignatura continua sent un espai viu i obert a l’experimentació, que em convida constantment a repensar com acompanyar millor l’alumnat en la construcció de propostes educatives compromeses, realistes i amb impacte social. I alhora, és un lloc des d’on puc continuar formant-me, col·laborant i fent créixer una universitat més compromesa amb el seu entorn.