EINES DE RESPOSTA
Aquest apartat recull un conjunt d’accions educatives que han esdevingut especialment rellevants al llarg dels dos anys del màster i que han permès posar en pràctica els coneixements adquirits durant aquest període. Es tracta d’intervencions que, des de contextos diversos, han contribuït a consolidar una mirada crítica i transformadora sobre la pràctica educativa, tot reforçant les meves competències com a professional de l’educació.
Les propostes que es presenten a continuació reflecteixen aquesta evolució i s’organitzen en quatre eixos destacats:
- La proposta d’innovació docent emmarcada en el projecte Challenging Mask.
- Una experiència compartida amb docents del Grau d’Educació Social centrada en la implementació de la simulació com a metodologia d’aprenentatge.
- La creació d’una ràdio universitària comunitària com es RàdioMundet.
- Millora d’accions relacionades amb l’aprenentatge servei, a partir de l’experiència i la revisió crítica de pràctiques ja iniciades.
Aquestes quatre eines configuren un mosaic d’experiències significatives que il·lustren com s’han articulat, en la pràctica, els aprenentatges del màster i com aquests poden generar respostes innovadores i contextualitzades als reptes de l’educació actual.
Projecte docent: ChallengingMask
Breu descripció del projecte: El projecte d’innovació docent «Deconstruint la masculinitat» s’ha pogut vincular a dues oportunitats de col·laboració amb altres companys: el projecte d’innovació Challenging Mask i el projecte RIMDAE de suport a la innovació de la Facultat d’Educació. Aquesta proposta s’ha desenvolupat en el marc de l’assignatura de Comunicació Social i Interpersonal en l’exercici professional del grau d’Educació Social amb l’objectiu de treballar, des d’una perspectiva crítica, la construcció de les masculinitats i les violències de gènere als entorns digitals. Mitjançant metodologies actives com l’aprenentatge basat en reptes (ABR) i l’aprenentatge servei (ApS), l’alumnat ha analitzat contingut de youtubers amb gran influència entre els joves per identificar missatges sexistes i antifeministes, tot construint una base de dades col·lectiva i elaborant propostes educatives. El projecte ha culminat amb la creació d’un podcast per sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, tot generant un espai de reflexió i acció educativa transformadora.
D’on sorgeix la proposta?
Aquesta proposta d’innovació docent sorgeix de la necessitat de dotar l’assignatura Comunicació Social i Interpersonal en l’Exercici Professional, del grau d’Educació Social, d’un enfocament més actiu i connectat amb la realitat social de l’alumnat. Des de l’inici es volia promoure una implicació més significativa dels i les estudiants amb el seu entorn proper —la universitat mateixa— tot enfortint la mirada crítica i el compromís social. Les dues inquietuds que impulsaven la proposta eren, per una banda, aprofundir en l’ús crític de les xarxes socials dins els continguts de l’assignatura, i per l’altra, trobar nous formats i llenguatges per abordar la temàtica de gènere amb l’alumnat, especialment en un context on molts joves expressen un rebuig creixent cap al feminisme. El màster ha propiciat revisar aspectes de la meva pràctica docent i a partir de l’anàlisi del Pla Docent de les assignatures, vaig observar que altres assignatures havien estat més cuidades per part meva que aquesta que de comunicació, per això vaig veure que tenia més mancances pel que feia a la participació de l’alumnat i el lligam amb accions que promoguin la vinculació amb la millora social. Les assignatures sobre metodologies em van donar idees per explorar aquestes metodologies basades en reptes, crear eines de seguiment i avaluació.
Com a futura figura professional en l’àmbit de l’educació social, l’estudiantat ha de poder no només comprendre les dinàmiques comunicatives en els entorns educatius, sinó també intervenir-hi críticament. En aquest sentit, la proposta volia oferir-los una oportunitat real per explorar com la comunicació pot esdevenir una eina transformadora, i com les violències de gènere i les masculinitats tòxiques s’articulen i es difonen a través de les plataformes digitals que consumeixen massivament els joves. L’objectiu era obrir un espai on poguessin investigar, analitzar i actuar sobre aquesta realitat.
La inspiració directa va sorgir durant una jornada sobre recerca en clau de gènere celebrada a la Facultat d’Educació, on es va presentar una experiència vinculada al projecte Challenging Mask, liderat per la Judit Muñoz. En aquesta experiència s’analitzava el tipus de masculinitat present en diversos tiktokers, i va resultar especialment revelador per imaginar com aquest enfocament es podria traslladar a l’aula. A partir d’aquest contacte, es va establir una col·laboració entre les dues docents: la Judit Muñoz es va oferir a participar en una sessió de sensibilització amb l’alumnat, i es va dissenyar conjuntament una proposta d’actuació educativa adaptada a l’assignatura.
Paral·lelament, el programa RIMDAe de la facultat, orientat a promoure la innovació docent, va obrir una convocatòria d’acompanyament metodològic entre professorat. Aquesta oportunitat va permetre incorporar l’aprenentatge basat en reptes (ABR) com a estructura metodològica per a la proposta, gràcies al suport de la Blanca Patricia de Silva, que va actuar com a mentora. D’aquesta manera, el disseny es va articular a partir de reptes significatius per a l’estudiantat, com ara la creació d’una recerca sobre youtubers i masculinitats, o l’elaboració d’un podcast com a eina de sensibilització comunitària.
Aquesta integració metodològica es va completar amb l’enfocament de l’aprenentatge servei (ApS), arrelat en la meva pròpia trajectòria docent. Així, es va afegir una dimensió de servei i incidència social al projecte, connectant la recerca de l’alumnat amb accions comunicatives que podien tenir un impacte real en el seu entorn educatiu. El podcast elaborat, per exemple, no només va circular a la Facultat d’Educació com a recurs de sensibilització, sinó que també va ser utilitzat en altres formacions docents impulsades per la mateixa Judit Muñoz.
Explicació del projecte
Preprojecte lliurat inicialment: Document de pre-projecte inicial
Proposta d’innovació docent: Falta document
Tot aquest procés ha donat lloc a una comunicació presentada al Congrés d’Innovació Docent Universitària (CIDUI), així com a l’elaboració d’un article teòric on s’aprofundeix en els fonaments crítics i pedagògics de la proposta. Aquest camí ha permès no només generar una experiència d’aprenentatge significativa per a l’alumnat, sinó també contribuir a la reflexió sobre com les facultats d’educació poden enfrontar els reptes emergents relacionats amb les masculinitats i la violència simbòlica a les xarxes.
Explicació de la proposta presentada al CIDUI:
Presentació esquemàtica:
CATALA-CIDUI-2025_Mask 4t comunicació
Comunicació (pendent de publicació a les actes):
Article teòric en una revista científica amb els referents teòrics i la reflexió sobre la proposta:
Què ha sortit del projecte?
- La participació en la Hackaton sobre estratègies per treballar l’antifeminisme amb joves on les alumnes del projecte van fer de mentores i van oferir el podcast creat amb RàdioMundet com eina prèvia:
- Una base de dades sobre el model de masculinitat i les violències masclistes en YouTubers que està pendent de fer una revisió i explotació de les dades.
Resultats
Tal i com es detalla a l’article de la revista Izquierdas, a partir de l’enquesta, l’alumnat fa una bona valoració de la metodologia del projecte i a les enquestes de valoració de l’assignatura, als comentaris, es van rebre aportacions positives sobre aquesta acció. En la darrera sessió del curs, es va poder compartir amb l’alumnat un espai de discussió sobre les actuacions del curs i van retornar valoracions positives sobre l’acompanyament rebut. Especialment es va destacar que com a classe en ocasions anteriors no s’havia pogut compartir un projecte junts i aquest cop s’havia aconseguit amb bons resultats. Així i tot, es comentava que la part de visionament de vídeos va ser interessant però lenta. Així com la part prèvia de construcció de la mostra. Es valorava que es podria escurçar aquesta part i poder dedicar més temps a l’anàlisi de les taules de buidatge obtingudes. Una tasca que va quedar pendent i no es va poder fer durant aquest curs. Només van treure exemples qualitatius, però no es va poder compartir amb el grup els resultats en el seu conjunt i l’anàlisi quantitativa global. S’esbossen com a possibles millores a futur pel curs vinent.
Quins aprenentatges i que ha suposat per mi?
L’experiència d’impulsar aquesta proposta d’innovació docent ha suposat, per a mi, una oportunitat de creixement i d’obertura en molts sentits. D’una banda, ha estat una porta d’entrada a una temàtica nova que m’ha interpel·lat profundament i que he pogut traslladar més enllà de l’aula, incorporant-la també com a línia emergent dins la meva recerca com a professional de l’educació. Aquesta connexió entre docència i investigació ha estat molt enriquidora, perquè m’ha permès repensar les pràctiques educatives des d’un lloc més compromès i crític.
Alhora, ha estat una experiència que m’ha obert a noves col·laboracions. Gràcies a aquest projecte he conegut companyes i companys que treballen en temàtiques i metodologies afins, i amb els quals he pogut compartir espais de recerca, intercanvi i co-creació. El suport que hem trobat en el marc del programa RIMDAe ha estat especialment significatiu: no només per l’acompanyament metodològic, sinó també per l’oportunitat de construir un grup de professorat que s’ha anat observant, recomanant i recolzant. Aquesta dimensió col·laborativa, sovint absent en la pràctica docent del dia a dia, ha estat un valor afegit molt important.
També ha estat una experiència potent des del punt de vista de la relació amb l’alumnat. La proposta ens ha permès compartir un procés d’experimentació, on totes les parts ens hem posat en joc i hem après conjuntament. L’alumnat s’hi ha implicat activament i ha valorat molt positivament la possibilitat de treballar des d’una altra mirada, tot creant productes significatius com el podcast, o participant en iniciatives com Ràdio Mundet. Algunes d’aquestes col·laboracions han tingut continuïtat més enllà de l’assignatura, i això confirma que l’impacte va més enllà del moment concret de l’aula.
En definitiva, aquesta innovació ha estat un punt d’inflexió: ha estat una manera de construir des de la universitat, amb els companys i amb l’alumnat, nous espais d’aprenentatge, de reflexió i de transformació. M’emporto una experiència que vull continuar desenvolupant, repensant i ampliant de cara al futur, perquè ha deixat obertes moltes portes que encara tenen molt potencial per explorar.
Ràdio Mundet
Una eina, un espai, una comunitat
Ràdio Mundet ha estat, per a mi, molt més que un projecte comunicatiu: ha estat una trobada. Una trobada entre professorat que compartim el desig de fer créixer espais de comunicació amb sentit, i una excusa per explorar col·lectivament què pot arribar a ser una ràdio universitària i comunitària. Des del seu inici, aquest projecte ha estat impulsat amb l’acompanyament del professor Jorge Larossa, la professora Marta Ventselao, i amb el suport de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, que ens va convidar a repensar el paper d’una ràdio no com a producte, sinó com a procés: un procés de relació, de participació i de construcció conjunta de discursos i coneixements.
En aquest marc, Ràdio Mundet ha volgut ser una eina per donar veu a la comunitat del Campus Mundet. No es tractava només de fer un programa, sinó de construir una manera de fer-lo: obrint els micros, convidant persones diverses a parlar, i creant un espai on tothom pogués sentir-se partícip d’una conversa compartida. Aquesta dimensió comunitària ens ha permès enfortir vincles, visibilitzar realitats diverses i contribuir a la construcció d’un campus més viu, més proper i més conscient del que passa dins i fora de les seves aules.
Però Ràdio Mundet també s’ha pensat com una ràdio universitària en el sentit ple del terme: com un espai que impulsa la reflexió crítica, que parteix del coneixement i que aposta per una comunicació pausada, profunda i arrelada en el pensament. En un món sobreexposat a estímuls comunicatius, hem volgut que la paraula —i no la imatge— sigui el centre; una paraula que interpel·la, que forma i que convida a pensar. En aquest sentit, la ràdio s’ha convertit en un dispositiu pedagògic que acompanya les nostres classes, que les enriqueix i que dona sentit a què fem com a universitat: estudiar, aprofundir, comprendre, fer recerca i compartir.
Des d’aquesta perspectiva, he pogut integrar Ràdio Mundet dins les meves pràctiques docents en diversos formats. A l’assignatura de Comunicació Social, l’alumnat va crear un primer podcast amb temàtiques diverses, experimentant amb la comunicació com a eina creativa i reflexiva. Posteriorment, vam ocupar simbòlicament l’espai del pati del campus per enregistrar un podcast en el marc del 25 de novembre, donant veu a les violències masclistes que travessen la nostra societat i també el nostre entorn universitari. En el marc del màster de Ciutadania i Educació en Valors, hem creat podcasts a partir de temes de reflexió ètica, i l’experiència ha estat tan significativa que diversos estudiants han continuat vinculats al projecte.
Actualment, estic treballant una proposta per a l’assignatura de Teoria de l’Educació, amb la voluntat que l’alumnat pugui aprofundir en diversos autors clàssics i contemporanis a través de la creació de continguts radiofònics. Ràdio Mundet continua sent una excusa, una eina i un repte: una excusa per fer comunitat, una eina per transformar la pràctica educativa, i un repte permanent per seguir pensant i construint una universitat més crítica, més oberta i més arrelada a la realitat que l’envolta.
Simulació a Ed. Social
En el marc d’un projecte d’innovació docent RIMDA, liderat per la professora Susanna Orosco, vaig tenir l’oportunitat de participar en una experiència col·laborativa amb altres docents vinculats al tercer curs del grau d’Educació Social. Aquesta col·laboració va incloure professorat de diverses assignatures com Anàlisi de la Relació Educativa, Pedagogia Social, i la meva assignatura, Ètica, Valors i Educació Social. A partir d’aquesta trobada interdisciplinària, va emergir la idea compartida d’incorporar la metodologia de la simulació com a eina per abordar els continguts de les nostres matèries.
El treball amb simulacions ens va semblar especialment enriquidor des del camp de l’ètica, ja que ens permetia anar més enllà del clàssic treball de casos i generar situacions vivencials en què l’estudiantat pogués no només analitzar un dilema, sinó també viure’l i actuar-hi. Aquesta metodologia ja ens havia estat introduïda per la professora Núria Serrat durant el màster, i ens va semblar que encaixava perfectament amb la voluntat d’afavorir un aprenentatge significatiu, situat i compartit. L’objectiu era posar els i les estudiants en una situació simulada que fos a la vegada un repte ètic i una oportunitat de reflexió col·lectiva.
Fruit d’aquesta col·laboració, es van dissenyar dos casos de simulació especialment pensats per al context de l’Educació Social. El primer girava al voltant d’un dilema sobre l’autonomia personal en el cas d’una persona gran que ha d’ingressar en una residència: una situació que convida a debatre sobre els límits entre el respecte a les decisions individuals i la responsabilitat professional. El segon abordava el tancament del vincle educatiu en un cas d’acompanyament a una noia jove que, després d’una situació de violència de gènere, finalitza la seva estada en un centre. Aquesta segona simulació posava el focus en les emocions, les responsabilitats i els límits de l’acompanyament.
Ambdues experiències han resultat molt valuoses tant per al professorat com per a l’alumnat. Han permès generar espais d’aprenentatge més vius, on es posa en joc no només el coneixement teòric, sinó també les habilitats professionals i la reflexió ètica des de la pràctica. La simulació ha esdevingut així una eina potent per formar futurs educadors i educadores socials, preparant-los per afrontar amb més consciència i sensibilitat les situacions complexes amb què es poden trobar en la seva trajectòria professional.
Aprenentatge Servei
L’Aprenentatge Servei (ApS) és, per a mi, una metodologia educativa essencial per fer realitat una de les missions fonamentals de la universitat: contribuir a la transformació social des de l’educació. Entenc l’ApS com una manera d’articular l’aprenentatge significatiu de l’alumnat amb el compromís cívic i la responsabilitat col·lectiva. Així, mentre l’estudiantat adquireix coneixements, habilitats i valors, alhora aporta respostes a necessitats reals del seu entorn, generant una experiència educativa amb sentit i incidència.
Des d’aquesta mirada, formo part del grup ApS-UB, un espai de treball col·laboratiu que actualment s’ha constituït com a Càtedra d’Aprenentatge Servei de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un grup interfacultatiu format per professorat de diferents centres de la UB que compartim l’interès per fer créixer les experiències d’ApS a la institució. Aquesta xarxa ens permet no només compartir bones pràctiques, sinó també impulsar processos de recerca i consolidar la presència de l’ApS dins l’estratègia universitària. Per a mi, és una experiència vital que m’ha permès conèixer altres realitats, ampliar la meva implicació en la vida universitària i treballar des d’una lògica de construcció col·lectiva.
En l’àmbit docent, desenvolupo des de fa anys un projecte d’Aprenentatge Servei a l’assignatura Ètica, Valors i Educació Social, del grau d’Educació Social. L’objectiu d’aquesta assignatura és que l’alumnat treballi metodologies d’educació amb valors, però fugint de la mera elaboració teòrica de propostes desconnectades de la realitat. Per això, posem els i les estudiants en contacte amb entitats socials que treballen temes com justícia de gènere, convivència, sostenibilitat, racisme o drets humans, i a partir de les seves necessitats, co-creem materials i activitats que les entitats poden fer servir en les seves accions formatives. En alguns casos, els mateixos estudiants han pogut dinamitzar les activitats dissenyades, vivint l’impacte directe del seu treball.
Aquest projecte —iniciat fa uns anys amb la doctora Laura Rubio i actualment compartit amb la doctora Fàtima Avilés— ha anat evolucionant al llarg del temps. Durant el màster, he aprofitat per millorar-ne diversos aspectes clau. Per una banda, he sistematitzat i escrit formalment el projecte, creant un apartat específic a aquesta web sota el nom ApS Propaga Valors, on es pot consultar la seva estructura, les entitats col·laboradores i algunes activitats elaborades per l’alumnat (amb el seu permís). Aquest espai també funcionarà com a repositori i com una via per compartir materials amb altres docents o entitats, incorporant en alguns casos les activitats al dipòsit institucional UB.
A més, gràcies a l’assignatura de Tecnologies del màster amb la Mariona Grané, he creat materials audiovisuals i interactius que expliquen de manera clara la proposta als i les estudiants, mitjançant lliçons dins del campus virtual. També, a través de l’assignatura d’Avaluació, amb l’Elena Cano, he pogut revisar i millorar tot el sistema d’avaluació del projecte, generant rúbriques específiques, guions de portafoli, i criteris més clars i coherents per a cada fase del procés. Aquestes millores han permès reforçar el sentit formatiu de l’avaluació i fer-la més útil tant per a l’alumnat com per al professorat.
L’experiència d’ApS a l’assignatura continua sent un espai viu i obert a l’experimentació, que em convida constantment a repensar com acompanyar millor l’alumnat en la construcció de propostes educatives compromeses, realistes i amb impacte social. I alhora, és un lloc des d’on puc continuar formant-me, col·laborant i fent créixer una universitat més compromesa amb el seu entorn.